TRES EXEMPLES D'ANTICLERICALISME A ALCOI: 1901,1906 i 1910

Fets del 1901

La immensa majoria de la població d'Alcoi a començ de l'actual segle era obrera; gran part d'eixa mateixa població era anarquista i un bon grapat d'ells eren anticlericals. No oblidem que l'església era, per aquells temps, i a voltes en aquests, fidel aliada de la classe dirigent, no formada, com és lògic, per obrers. Per tot açò, esta població serà testimoni d'alguns fets clarament anticlericals. L'obrer alcoià veia al capellà, al "retor", com a un enemic de classe, juntament amb el "patrono" i el militar, però en aquest treball anem a referir-nos a uns successos que van passar a Alcoi en els anys 1901, 1906 i 1910.

L'arquebisbe de València, Sebastián Herrero i Espinosa de los Monteros, va organitzar el primer de dits anys, tres processons per a celebrar el "Jubileo Máximo". El diumenge 16 de juny es va celebrar la primera; la concurrència va ser prou nombrosa i sense incidents. Sembla que tot açò no va agradar a molts alcoians i un grup d'ells anaren a parlar amb l'alcalde Severo Pascual Sarañana, demanant-li que prohibira la segona processó i l'alcalde sembla que els va respondre "que no podia impedir-ho perquè estaven dins de la llei, però que ho faria si ells organitzaven alguna revolica". El dissabte 22, la vespra del segon acte religiós, es va repartir una fulla impresa amb tons contra els catòlics signada pel "Círculo de Librepensadores".

Com estava previst, a l'endemà a les 17'30 va eixir de la Parròquia de santa Maria, pel carrer El Carme, en direcció a l'església del sant Sepulcre, la processó del "Jubileo Máximo" ja esmentada. La nombrosa comitiva va arribar sense novetat a aquest últim temple, on es practicaren devotament els exercicis de dita commemoració, traslladant-se després a l'església de sant Agustí. Però en arribar als pixadors de la plaça, un grup de xiquets i gent gran va esperar el pas del "Jubileo" xiulant i cridant "Mort al clero, visca la República". A partir d'eixe conat d'incident, l'afluència de gent a la plaça d'Espanya va ser nombrosa, situant-se els avalotats a la porta de sant Agustí, per on devia eixir la comitiva, i en fer-ho es repetiren els xiulets, cantant l'Himne de Riego i la Marsellesa.

En eixir les primeres parelles de la comitiva, amb el capellà que portava la imatge de Crist, va sorgir del grup disconforme un estrepitós "fora", començant una veritable brega a bufetades i garrotades per voler els de la processó prosseguir la marxa i tractar d'impedir-ho els qui protestaven.

La imatge de Jesucrist va ser arravatada al capellà que la portava i van tractar de tirar-la a la font central de sant Agustí. La guàrdia civil i dos municipals van poder impedir-ho. El "cura arcipreste" de santa Maria, Francisco Soler Romaguera, va suspendre per ordre de l'alcalde dit acte. Açò va provocar que gran part dels manifestants cridaren "Mort a Jesús i visca l'alcalde".

El governador civil, assabentat de la notícia, va prohibir a la seua volta la processó de desgreuge de l'endemà dilluns. Tot el guirigall protestatiu va estar provocat pels membres del "Club Librepensador de Alcoy", dirigit per Enrique Quintana, encara que sembla que tenien el recolzament dels elements liberals locals, ja que segons els catòlics una hora abans de la dita processó, l'alcalde, juntament amb Juan Pastor i Carlos Pérez, havien comentat al "Círculo Industrial" jocosament els fets que anaven a passar una hora després. I, deien, per damunt de tots els culpables estava el diputat per Alcoi, José Canalejas Méndez.

El dimarts els catòlics alcoians repartiren per la població una fulla informativa que deia el següent: "¡Católicos alcoyanos!

Las procesiones del Jubileo del Año Santo que debían haberse celebrado los días de anteayer y ayer, no ha podido llevarse a cabo, por expresa prohibición de la autoridad superior. No hemos cedido pues, a la fuerza bruta sino a las órdenes de la Autoridad.

Alcoy, 25 de Junio 1901.- Dr. Francisco Soler, Arcipreste.- Dr. Vicente García Gomis, Ecónomo".

Dies després l'Ajuntament acorda celebrar una funció de desagravi pels fets del diumenge. En eixa mateixa reunió els concejals conservadors critiquen l'actitud permissiva, segons ells, de l'alcalde d'Alcoi i de les forces d'ordre públic, especialment de la guàrdia municipal.

El mestre José Ribera Montes, de qui parlarem en un altre article, nega en una carta al setmanari local catòlic "El siglo Futuro", que ell tinga res a veure en dits fets, "yo a la hora del motín (sic) me hallaba jugando al dominó con unos amigos en el Círculo Industrial y llegué a la plaza casi al anochecer cuando no quedaban ya mas que pequeños grupos que comentaban lo acaecido".

Fets del 1906.

Uns anys després, en 1906, tingueren lloc altres greus successos anticlericals. Per eixa època era arquebisbe de València Victoriano Guisasola y Méndes. Eixe mateix any havia publicat una pastoral en contra del matrimoni civil i havia fet declaracions en les que afirmava que en no ser legal, eclesiàsticament parlant, dit matrimoni, la gent que havia utilitzat esta fòrmula vivia en concubinat, i per tant la dona era considerada quasi com una "ramera". Com ja hem dit al principi d'aquest treball, l'anticlericalisme a Alcoi estava ben fonamentat i hi havia, per a l'època, nombroses parelles que havien fet ús per a casar-se del matrimoni civil, la qual cosa era aprofitada per republicans i anarquistes per a oposar-se al dit arquebisbe 2tocant" la vena sensible de l'insult a la dona que havia llançat Guisasola, que per cert va tindre que prendre possessió de l'arquebisbat de València protegit per la Guàrdia Civil.

A mitjans d'octubre la seua visita a Alcoi va ser anunciada pel dit prelat, i el periòdic republicà "El Descuage" (sic) es va encarregar d'organitzar una campanya en contra seua. Deia dit periòdic "La indignación es general en Alcoy contra ese mitrado que sin ningún genero de empacho ha llamado "concubinas" a las honradas esposas de un considerable número de honrados trabajadores de esta ciudad". Per a manifestar l'oposició a la política de Guisasola el mateix periòdic es va encarregar de repartir nombrosos xiulets per tot Alcoi.

El dia 18 d'octubre a les quatre de la vesprada va fer la seua entrada a Alcoi l'arquebisbe de València "en conquetona jardinera" acompanyat per l'alcalde Santiago Reig Aguilar-Tablada.

En arribar, un mar de xiulets el van rebre. El cotxe del mitrat es va dirigir cap a l'altar que s'ha alçat a l'església de sant Francesc, però les masses ho impedeixen i deu dirigir-se cap a la Parròquia de Santa Maria. La manifestació popular a la seua volta es va concentrar a la plaça d'Espanya durant dues hores, entonant la Marsellesa i xiulant estrepitosament, fent ús dels ja anomenats xiulets. En dirigir-se la clerecia de sant Francés cap a la seua parròquia, són aquests insultats i agredits pels republicans de Botella Asensi i per ell mateix, tirant-los fang, havent de ser protegits els agredits per la guàrdia civil, que va carregar contra els manifestants, produint-se alguns ferits.

A l'endemà i els dies següents els incidents es repetiren, havent de ser Alcoi ocupada per nombrosa força de la guàrdia civil, que va realitzar durant eixos dies nombroses càrregues com molt be explica el "Descuage", "la guardia civil montada y de a pie dió varias cargas, repartiendo tajos y mandobles hasta hartarse". I referint-se a com era l'estada de Gisasola a Alcoi, el dia 12 escriu, "clareando el día, en la plaza de Agustín (sic) han empezado a sonar pitos; a las ocho de la mañana, la orquesta de pitos atruena los espacios; Victoriano debe tener el alma en un hilo. La guardia civil montada y de a pie ocupa las puertas de entrada a la iglesia de María (sic).

Corre la voz, como reguero de pólvora, de que Victoriano està administrando los correspondientes sopapos de la confirmación, para lo cual se ha dirigido al altar mayor por el interior de María.

¡Fuerza de canguelitis a cuanto obliga!

La pita y los cánticos marsellescos arrecian que es un prodigio.

La alegre algaraza dura hasta la hora de comer.

De vez en cuando y durante la permanencia de la multitud en la plaza de Agustín, se han oido voces que decían:

- Victoriano, ¡qué no sales?

El mitrado, por el interior de la iglesia se dirigió a la casa Abadía. El colmo de la prudencia.

De la una de la tarde y la plaza de Agustín es invadida de nuevo por los manifestantes; los pitos y la Marsellesa no cesan ni un momento.

A las tres de la tarde ha cundido la noticia de que Victoriano, enfermo se ha metido en cama. Se ha sabido que la enfermedad que padece es la Cangelitis aguda.

Hasta las once de la noche han obsequiado los manifestantes a Victoriano con pitos y la Marsellesa".

Per fi el dia 24 l'arquebisbe abandona Alcoi dirigint-se cap a Xixona, i encara per la Font Redona va ser víctima d'una apedregada el cotxe amb el que viatjava.

Davant la magnitud dels fets, l'Ajuntament en sessió plenària condemnava els fets i lliurava un telegrama de disculpes a l'arquebisbe. Darrere d'aquests fets van ser detinguts Juan Botella Asensi, José Martínez Bayarri, José Claramunt Creus i Ricardo Gil Pastor. El procés es va celebrar a finals de maig del 1909. El fiscal va demanar a cadascun dels processats la pena de dos mesos i un dia d'arrest major, la defensa va negar la participació en els fets i va demanar l'absolució dels quatre, però durant el desenrotllament del judici va quedar clar que no hi havia proves suficients per a condemnar als acusats, i el fiscal va retirar les seues al.legacions, quedant, per tant, lliures els acusats que van ser triomfalment rebuts a Alcoi. Al passeig de Cervantes els esperaven unes quatre mil persones i acompanyats tots per la Nova de l'Iris, que tocava la "Marsellesa", entraren a la població arribant fins el carrer la Cordeta 2, on tenia la seu "Fraternidad Republicana", des d'on va dirigir la paraula al públic Juan Botella Asensi i es va dissoldre la manifestació.

Fets del 1910.

I per acabar amb els exemples d'anticlericalisme a Alcoi, anem a narrar els fets passats l'any 1910. Era cap del govern del rei Alfonso XIII José Canalejas Méndez, que com ja hem dit més avant, era diputat per Alcoi i durant el seu govern es va realitzar una política encaminada a separar l'estat del poder de l'església. Pel mes d'agost es va realitzar una gran manifestació a Alcoi recolzant eixa política. Els elements conservadors i tradicionalistes, per no ser menys, van organitzar pel dia dos d'octubre una contramanifestació.

Eixe mateix dia, a les tres de la tarda va començar a l'església de santa Maria, "convertida en un club por el desventurado cura (Juan Bautista Escrivà) que le ha cabido a Alcoy en desgracia", segons paraules de l'"Heraldo de Alcoy", la processó. Poc després, quan comença la desfilada, un grup de republicans col΄locava, sobre la balustrada de l'escalinata que dona accés al temple, dos llençols amb el retrat de Lerroux.

Així i tot, sense cap incident la processó va arribar fins el carrer El Vall. Als quatre cantons dels carrers Polavieja, sant Llorenç (hui en dia tots un), El Vall i sant Francesc, s'havia situat un nombrós grup de republicans que començaven a insultar als participants de la dita processó; a resultes dels fets hi hagueren alguns ferits, entre ells un capellà. La processó aleshores es va dividir, uns pujaren pel carrer sant Francesc i d'altres per sant Josep. L'alcalde, Vicent Pascual, va enviar a la guàrdia civil per a que protegira els devots alcoians.

A la plaça de Ramon y Cajal "hubo tambien, segons el "Heraldo de Alcoy", algún choque, debido a la provocación de uno de los manifestantes, el maestro de escuela de Beniarrés, el cual enarbolando un bastón, se dirigió airado contra un grupo de republicanos. Estos se volvieron contra el belicoso dómine, que resultó con varias heridas contusas en la cabeza".

Finalment la guàrdia civil a cavall va evitar que hi haguera un altre enfrontament entre els manifestants que esperaven a la plaça d'Espanya a la processó que es dirigia cap a santa Maria per finalitzar-la. Els ferits que van ingressar a la "Casa de Socorro" van ser Cándido Moncho Cortell, el mestre de Beniarrés; Francisco Guerola Barceló; Ricardo Beltrán i José Beneito. Els agressors identificats van ser José Ribera Montes, mestre qui va ser acusat de participar en els fets del 1901 i que per aquest any 1910 secretari del "Círculo Liberal" d'Alcoi, Fernando Montava, Mariano de la Cruz, segon cap de la policia municipal, i José Martínez Bayarri, metge i redactor de "El Heraldo de Alcoy", participant també en els fets esdevinguts en 1906 i antic company de Juan Botella Asensi, però que es va passar a les files lliberals de Canalejas, un trànsfuga de principis de segle.

Per a evitar problemes el setmanari republicà "Fraternidad" avisa els seus correligionaris que a la mateixa hora de la manifestació convoca als ciutadans "a la merienda y diversiones públicas, amenizadas por una música de la localidad, que han de celebrarse el domingo, desde las tres de la tarde, en el tendero de la fábrica de Paños, situado, enfrente al Hospital". Esta mesura va ser presa perquè circulava per la població una fulla signada per "un republicano" en la que es convidava als alcoians a atacar la manifestació catòlica. Sembla que tots els avalots van ser organitzats pels elements liberals d'Alcoi, i que van tractar de culpar als republicans.

De fet els agressors eren membres del partit liberal alcoià, elements que com a única diferència amb els conservadors era el seu anticlericalisme.

Des d'aquest any fins 1936 els enfrontaments entre catòlics i anticlericals es centraren quasi tots ells en les fulles dels periòdics. Els primers, a través de "La Defensa", "La Lucha", "La Lealtad" i d'altres publicacions insistiran una i altra volta en que la majoria dels matrimonis eren fets a través de l'església, a l'igual que els soterraments i que gran part de la població, quasi tota, estava batejada. Els anticlericals "Heraldo de Alcoy" i "Fraternidad" sobretot, publicaven exemples d'immoralitats atribuïdes al clero, a relacions sexuals un poc equívoques entre la mateixa gent religiosa i la gran riquesa de l'església.

Tot aquest furor es personificava a Alcoi en la figura del capellà de santa Maria Juan Bautista Escrivà, conegut popularment pel malnom de "Batistet d'Oliva" i vertadera bèstia negra dels progressistes alcoians i que va patir en la seua persona l' avalot esdevingut a Alcoi el primer d maig del 1931, senti traslladat a València on va morir pocs anys després sent mossén de sant Joan de València.